L'escola Grajduri, Una escola rural diferent

Quan les coses se n'ixen del programa, es quan la realitat es mostra tal qual és.
El programa es va modificar perquè les inclemencies del temps ens va impedir acomplir el que teníe previst. Maria Achitenei va trucar a la escola del seu poble on va estudiar la primària i vàrem improvisar una visita. En 20 minuts arrivàrem i el director del centre, Gabriel ens va acollir amb els braços oberts.

Ens va sorprendre gratament que aquesta escola rural perduda a la fi del mon, havia participat en un projecte europeu Comenius d'intercanvi entre professorat de 8 escoles amb realitats lingüístiques i culturals minoritzades. Una d'elles és l'escola Mogli de Catalunya.


L'escola té 450 alumnes i vora 20 mestres. Fa enenyament d'Infantil, Primària fins a 8é i un programa d'educació d'adults anomenat "Segona Oportunitat". Vàrem ser molt ben acollits i ens vàrem permetre entrar a les aules i pressenciar uns moments de la classe.


L'escola abasta els pobles de la rodalia, per el que alguns alumnes han de caminar vora 6 km per arribar i tornar de l'escola. Això en hivern és tansforma en un camí molt dur.

Experiencias de un promuve

Esto es más de lo que esperábamos, lo mejor es cuando las cosas se salen del programa.
Hemos pasado unos momentos inolvidables junto a la gente del campo que nos socorrió en una situación difícíl,sabemos que la vida es así ...cuando uno siente que la gente ofrece todo lo que tiene.
Gracias por no dejarnos allí y por ofrcernos lo mejor de vosotros.
Miriam (Escuela 2)

Ola de Frio en Gandia

Nos llevaron intencionadamente a una colina y nos hicieron bajar del coche para que nos convirtieramos en estatuas de hielo. Pero el coche se quedó atrapado en el hielo. Con ayuda de unos simpàticos lugareños con su carro moderno del siglo XXI se apiadaron de nosotros y nos salvaron la vida a costa del sufrimiento de los pobres caballos.

Por Maria Achitenei

Balls regionals Moldaus

Per la vesprada vàrem assistir a una actuació de l'orquestra filarmònia de l'escola i d'un grup de dança regonional moldava. Està formada per alumnes de secundària i de batxillerat. Pense que lo millor es que ho mireu vosaltres mateixos.

Nou dia a Iassi

Quan ens hem alçat i hem mirat per la finestra, la neu que cobria el carrer i els dos graus sota zero han ajornat la sessió de running que Ovi i Miquel tenien preparada.

Així que com no podia ser d'n altra manera hem desdejunat. Per cert, ací el desdejuni és un dinar fort. Com a exemple, un botó: ou fregit, carn de porc, fetge ( ací són molt aficionats), salsitxa i tomàquet per a rebaixar.

Quan acavàrem ens dirigim de no a l'escola per fer una classe d'Anglés amb Maria.

Classe d'Anglés amb Maria

Hui hem estat en na classe d'Anglés amb Maria amb alumnes de batxillerat. El nivell d'Anglés als alumnes és molt gran. La fluidesa i el vocabulari dels xiquets ens ficava la cara roja. A Romania com en altres països d'Europa no doblen les pel·lícules i les sèries extranjeres, conclussió la aixa tonta té la seua utilitat. Hem trobat molta gent que ens entenia parlant castellà gràcies als culebrons latinoamericans.

Després de la classe al descans, Maria ens ha regalat alguns dels treballs de dibuix dels seus alumnes. Hem proposat fer una expossiió itinerant per les escoles amb aquestos treballs.

Després vàrem fer una visita a la facultat de Químiques de la Universitat de Iassi.
L'entrada de l'edficici està plena de frescos d'un pintor contemporani.

Descobrint l'Escola Nacional d'Art " Octav Bancila" 2 de 2

En la segona part del matí vàrem estar a una classe de geografia amb alumnes de 12 anys. Els alumnes havien buscat informació de geografia física i econòmica de la península ibèrica. Jorge , el mestre va fer una classe interactiva on combinava les seues explicacions amb la informació que portaven els alumnes. El mestre havia avançat el currículum per tal de fer-lo coincidir amb la nostra visita i va intercalar informació d'una pressentació de diapossitives amb la pisssarra de guix. La informació que trovaben els xiquets era molt diversa, inclús un d'ells va trobar informació de Xixona i el seu torrò, ocasió que vàrem aprofitar nosaltres per donar-los les pastilles de torró que havíem portat com a agraïment.

L'ultima classe va ser de Francés on ens va sorprendre la interdisciclinarietat de les lasses. El fil conductor era el Carnestoltes i la mestra oferia oportunitats per a treballar el vocabulari i la gramàtica francesa. En un moment de la classe uns alumnes varen interpretar una composició del Carnestoltes de Niza amb trombó, dues mandolines i una flauta travessera mentre la resta cantava.
Ens va sorpredre també que la mestra va fer la classe enterament en Francés als alumnes de 5é que feien aquesta llengua per primera vegada aquest curs.

Descobrint el Col·legi Nacional de les Arts "Octav Bancila"

L'escola "Octav Bancila" és un centre singular, donat que imparteix ensenyament artístic des del que seria la nostra primària fins al batxillerat. Comencen a especialitzar-se a la primària i a diferents edats, van introduint assignatures com Música, Pintura, Arquitetura, Ballet i ant.

Durant el matí hem visitat d'una manera breu una classe d'Història de l'Art, un taller d'arquitetura i un assaig de la coral de l'escola. Després d'un petit descans vàrem entrar a dues classes completes de Geografia i Anglés.

A la classe d'Història de l'Art els alumnes de l'especialitat de teatre han rebut un marc teòric sobre art de tota europa amb la finalitat de despertar l'espèrit crític d'allò què veuen amb posteriors debats a la mateixa classe.

Al taller d'arquitetura els alumnes de batxillerat estaven treballant formes geomètriqes sobre unes làmines. A més a més ens ensenyàren maquetes d'habitatges que a alguns de nosaltres ens recordàrem a les que fa Rafa Santibànyez als alumnes de 3r de la ESO.

Vàrem tindre la sort de poder assistir a l'assaig de la coral que fan tots els dimecres els xiquets i xiquetes del nivell 10, 11 i 12, equivalent al nostre batxillerat, com una classe més del curriulum. Ens va deixar bocabadats i la pell de gallina l'alt nivell i la qualitat de les veus. Ací us deixem un petit tast. El que no podem penjar al bloc és la sensació d'estar allí amb ells escoltant-los.

Nosaltres no ens volíem anar de la classe, però semblava que havíem d'acomplir un programa i anàrem a la sala de protocol a fer un petit descans mentre un alumne ens amenitzava amb una compossició de guitarra espanyola.